Rentat de roba a baixa temperatura

Introducció

La creixent conscienciació de la societat davant de la necessitat de conservar el nostre planeta està impulsant importants canvis d’hàbits, dirigits a un ús més responsable i sostenible dels recursos disponibles. El gran consum d’aigua i energia associat a les nostres pràctiques diàries contribueix significativament a l’impacte mediambiental, utilitzant quantitats insostenibles de recursos naturals i generant emissió de contaminants atmosfèrics (CO₂).

Els processos de rentat de roba són grans consumidors d’aigua i energia, per això el desenvolupament de nous sistemes de rentat concebuts per treballar a temperatures baixes tindran un gran efecte per a la reducció de l’impacte mediambiental.

“Si tots els habitants d’Europa reduïssin només 3ºC la temperatura mitjana de rentat de roba, s’estalviaria l’electricitat anual equivalent al consum d’una població de més de 300.000 habitants.” ⁽¹⁾

Procés de rentat de roba

El rentat de roba és el procés de neteja en què es pretén eliminar eficaçment la brutícia adherida als teixits.

En un procés de rentat, l’eliminació de brutícia s’aconsegueix mitjançant la combinació i l’optimització dels quatre factors següents, que influeixen de forma directa al procés de neteja: Acció Química, Acció Mecànica, Temperatura i Temps. Aquestes quatre variables s’esquematitzen al diagrama de Sinner.

Segons el diagrama de Sinner, per a un procés de neteja determinat, quan una de les quatre variables és modificada, ha de ser compensada per les altres, a fi d’aconseguir mantenir resultats de neteja equivalents.

La temperatura és, per tant, un dels paràmetres fonamentals del procés de rentat, no només influint a nivell de detergència, sinó a molts altres efectes associats:

En els processos de rentat de roba, la forma més recomanable de compensar la disminució de la temperatura és modificant la variable de l’acció química, utilitzant detergents especialment desenvolupats per treballar a baixes temperatures. Per contra, no es recomana intensificar l’acció mecànica (rotació del tambor, fregar abans del rentat a màquina, …), ja que sent excessiva, pot arribar a alterar les característiques dels teixits, deteriorant-ne l’aspecte (pèrdua de color, generació de frisat) i escurçant la seva vida útil, ni el Temps, per no reduir l’eficiència del procés.

Rentats a baixa temperatura

La necessitat de reduir el consum energètic associat als processos de rentat de roba ha comportat el desenvolupament de nous sistemes de rentat, amb capacitat d’eliminar la brutícia a baixa temperatura, a curts cicles de rentat, amb el menor consum d’aigua i oferint la màxima protecció dels teixits.

Aquests sistemes de rentat es basen en productes detergents enzimàtics, combinats amb agents blanquejants especialment desenvolupats per treballar a baixes temperatures.

Detergents enzimàtics

Els Detergents enzimàtics incorporen enzims que actuen com a catalitzadors en l’eliminació de la brutícia d’origen biològic, com ara sang, llet, ous, salses, entre d’altres. Faciliten el trencament d’aquestes molècules de brutícia en fragments més petits, més solubles, i així, més fàcils d’eliminar mitjançant el bany de rentat.

Els enzims més utilitzats en detergència per al rentat de roba són:

• Proteases: Enzims que actuen específicament davant de taques d’origen proteic. Per exemple: sang, carn o herba.
• Amilases: Enzims que actuen específicament davant de taques de midó. Per exemple: patata, arròs, pastes, o farinetes.
• Lipases: Enzims que actuen específicament davant d’olis i greixos d’origen vegetal i animal.
• Mananasas: Enzims que actuen enfront de taques de xocolates, espessidors, salses, entre altres.
• Pectinases: Enzims que actua davant de taques de tomàquet, plàtan, iogurt, etc.

Addicionalment, també s’utilitzen les Cel·lulases, que actuen davant de les fibres de cotó per millorar el grau de blanc dels teixits i eliminar la formació de peeling.

Per tant, a més de l’efecte específic i selectiu sobre el tipus de brutícia per a la qual estan dissenyats, els enzims permeten obtenir un efecte sinèrgic a nivell de detergència primària i secundària, millorant l’eliminació d’altres tipus de taques d’origen molt divers.

Agents blanquejants a baixa temperatura

Els agents blanquejants són compostos químics oxidants que actuen eficaçment contra taques sensibles a l’oxidació, tals com el vi, el te o cafè, aportant a més una millora del grau de blanc als teixits (especialment per a tèxtils de cotó). Addicionalment, la seva gran capacitat oxidant permet obtenir un efecte antibacterià, reduint la càrrega de microorganismes i garantint la màxima higiene els teixits.

El clor (hipoclorit sòdic lleixiu) ha estat un dels blanquejants químics més utilitzats històricament, i encara segueix tenint un gran ús, a causa del seu baix cost i del seu gran poder blanquejant a baixes temperatures. No obstant això, el clor presenta grans inconvenients; només és aplicable per a roba blanca i, a causa del seu alt poder oxidant, és especialment agressiu davant dels teixits, reduint-ne la vida útil. Com a alternativa al clor, per a roba de color, s’ha utilitzat àmpliament l’oxidació mitjançant el peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), només efectiu a temperatures superiors als 70ºC, i amb un cost energètic elevat associat.

Per donar resposta a la creixent tendència de rentat a baixa temperatura, durant els darrers anys s’han desenvolupat nous agents blanquejants, actius a temperatures baixes (al voltant 40º-50ºC), com ara: Àcid Peracètic, Percarbonat Sòdic (activat amb TAED) o Peràcids Orgànics (com l’àcid ftaloimidoperoxihexanoic -PAP-). Tots ells, permeten obtenir excel·lents resultats de blanqueig i eliminació de taques a baixes temperatures, garantint la màxima protecció dels teixits i aportant un efecte antibacterià extra al procés de rentat.

Conclusions

La necessitat de reduir el consum energètic associat als processos de rentat de roba ha comportat el desenvolupament de nous sistemes de rentat, amb capacitat d’ eliminar la brutícia a baixa temperatura, en cicles de rentat curts, amb el menor consum d’aigua i oferint-la màxima protecció dels teixits

Per mantenir el nivell de detergència del procés, la reducció de la temperatura s’ha compensat mitjançant el desenvolupament de detergents específicament formulats per treballar a baixes temperatures, basats en la combinació de tecnologia enzimàtica i nous agents blanquejants oxigenats, que treballen sinèrgicament en un cicle de rentat per tal d’assolir el màxim nivell de detergència i tornar el grau de neteja i higiene original als teixits.

Referències bibliogràfiques:

https://iprefer30.eu